Et miro i no sé què ets,
potser un animal salvatge,
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no sé què ets,
No, un misteri que em reclama,
Una vida en endevant,
Sí, una terra solitaria.
A les ombres de la nit,
Un paisatge m'acompanya,
Jo m'estiro al seu costat,
Esperant la matinada.
Et miro i no sé què ets,
No, una vida deslligada,
Quan t'aixeques al matí,
Sí, ja comences a esverar-te.
I ara prou.
I et pregunto què haig de fer,
Però si jo ja ho feia.
I et demano què haig de dir,
Però si jo ja ho deia.
I et demano com s'hi va,
Jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més...
Cada cop et miro més...
Et miro i no sé què ets,
potser un animal salvatge,
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no sé què ets,
No, un misteri que em reclama,
Una vida en endevant,
Si, una terra solitaria.
I et pregunto què haig de fer,
Però si jo ja ho feia.
I m'expliques què haig de dir,
Però si jo ja ho deia.
I et demano com s'hi va,
Jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més...
I et pregunto què haig de fer,
Però si jo ja ho feia.
I et demano què haig de dir,
Però si jo ja ho deia.
I m'expliques com s'hi va,
Jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més...